El Cel en Colors

Des de molt petit he tingut interès per l'espectacle emocional que pot proporcionar un cel ple de colors com pot ser una aurora boreal.
He arribat a sentir que alguns pirotècnics es basen en elles per produir els seus espectacles,
encara que solament visuals, clar aquesta.
Aquesta és alguna de les cosa que em fan pensar en un viatge als països del nord, com podria ser la Lapònia Finlandesa, aquí les aurores les criden les Llums del Nord.

Cielo de Finlandia

A l'hora de planificar el viatge, he hagut d'investigar una mica sobre la manera d'arribar asta allí, per a això he utilitzat l'eina de cerca mes utilitzada avui dia, Internet.

Vistes desde l¨avió

He trobat diverses referències de pàginas que ens poden ajudar a aconseguir realitzar aquest viatge.
Us deixo algunes referències d'elles .
.
Los Viajeros

National Geografic

Viajerum Laponia

La millor època per fer el viatge és a l'hivern però crec que valdrà la pena, a més cuan  lo aconsegueixi podré sentir una altra vegada el descans del cosmopolíta                                                                                           

Un Viatge en Tamagotchi

Fa ja uns anys que la meva dona i jo vam comprar un cotxe, d'aquests que no fa falta tenir carnet, perquè cap dels dos ho tenia. La meva dona tenia moltes ganes d`agafar-lo, així que se li va ocórrer la idea de provar-ho i que millor manera que anar-nos fins a Potes( Cantàbria) i jo que no sé dir-li que no, em vaig apuntar a l'aventura. Nosaltres vivíem a Sitges. Vam prendre la decisió sense planificar res, el mateix dia que
van pagar el segur obligatori i no portàvem ni  una càmera de fotos, la veritat és del que més em penedeixo.
L'aventura va començar molt bé, cotxe nou, dies lliures i una mica de diners, eren coses que acompanyaven al moment i a més era el nostre primer cotxe. El temps acompanyava i la sensació era agradable.
Tenint en compte que la nostra velocitat no era superior als 60km/h, havíem de circular com a màxim per carreteres nacionals i sempre pel voral i clar quan va començar a caure la nit la cosa va empitjorar. En cap moment vam poder arribar a pensar el perillós que era conduir aquest cotxe per la Nacional-II, L'esclat dels tràilers avançant-nos un darrere l'altre ens desplaçava encara més cap al voral, a part de les bocinades, i altres coses més, dels camioners en veure que aquell "Tamagotchi" els feia frenar.

Archiu de audio

                                                                                
A l'altura de Saragossa la Guàrdia Civil ens va parar, però no van trobar gens que impedís que seguíssim circulant encara que fos un perill, o així és com ho veig jo. Donat el conflicte ens vam proposar fingir una avaria i cridar a una grua perquè ens traslladés més endavant, gairebé fins a Logronyo, encara que ens recomanaven que tornéssim per on havíem vingut .Tal era l'aclaparament que els vam fer cas i cridem a la grua, però el mecànic no va veure cap avaria i allí ens va deixar.
Amb una mica de valentia vam decidir continuar fins a trobar un hostal i relaxar-nos una estona.
A l'altura de Tudela vam parar i vam descansar fins a les sis del matí.
Vaig revisar el plànol i vaig decidir anar per carreres poc transitades, encara que el trajecte seria més llarg.
No vam poder tenir millor decisió. A partir d'aquest moment vam poder començar a gaudir del viatge, avançat fins i tot a algun tractor, la qual cosa ens donava més moral.
Quan vam pujar el port de l'Escudo, ens vam adonar que havia valgut la pena, un immens mar de núvols
cobria la vall i era alguna cosa meravellosa (encara que els operaris de la carretera "alucinavan" una mica en veure aquell cotxe per allí a dalt)
El següent punt del trajecte que m'impacto va ser Sant Vicent de la Barquera, un poble preciós i que canvia
del matí a la tarda.
També record amb respecte el barranc de la Hermida la seva entrada als Picos de Europa. El paisatge l'era
tot, el centre de la nostra atenció i ja no ho era el cotxe.
La veritat és que el cotxe va tornar a Barcelona en grua.

Mirador Picos de Europa

San Vicente de la Barquera

                                                                            

El Palau Novella

    Molt prop d'on jo visc ,es troba el Monestir del Palau Novella,
    en un entorn meravellós en ple centre del parc natural del massís del Garraf.
    Podríem dir que es tracta d'un lloc bastant propici per oblidar-se una mica
    de la rutina diària.

 

Encara recordo quan era un restaurant de difícil accés, al que la gent solia acudir els caps de setmana.

Excepte quan plovia doncs tot el camí s'omplia de fang.

Ara se ha convertit en un monestir budista i la veritat no hi ha millor religió per al descans i la reflexió. En l'actualitat aquests monjos budistes ofereixen desde visites guiades, cursets de meditació, fins a allotjament concertat. Això si cal seguir unes normes una miqueta estrictes.

                                             El Palau fa anys                                                   
 

                                                                                                  El Palu  en l´actualitat


Caldria ressaltar la combinació de cultures que hi ha a l'interior ja que es barregen les cultures budistes amb la Indiana catalana del segle XIX. Quan l'exterior val la pena passejar, ja sigui amb bicicleta o caminant, per la gran varietat de camins existents. 

  EL TRESOR DELS INDIANS
Enllaç de´l lloc


  PÀGINA DELS MONJOS
Enllaç del lloc






 Vistes del massís del Garraf                                                                                                             

Núria, un paradís?

Si hi ha un lloc en aquest país on el temps s'atura per un instant, crec que es tracta d'aquest paradís muntanyec.
Un lloc en el qual ni els cotxes poden arribar i que si saps encertar en les dates per visitar, pots sentir-te com un veritable ermità.
El luxe no és el que un busca quan arribes aquí, sinó la veritable sensació del silenci i tot a un preu força assequible per a qualsevol butxaca. Vall de Núria és una estació d'alta muntanya situada al Pirineu
a la què s'accedeix amb tren cremallera.
imatges del vall